Aquella nit al castell, Onofre va ser testimoni d’un espectacle de foc i seducció que mai oblidaria. La duquessa Meczyr, coneguda per la seva bellesa hipnòtica i els seus misteriosos poders, el va rebre al voltant de torxes enceses, creant una atmosfera fascinant i perillosa. Els seus moviments eren un encanteri, una invitació a un món ocult i irresistible.

Onofre, atret per la duquessa, es va trobar cada cop més submergit en la seva presència captivadora. Ella el va guiar pels passadissos foscos del castell fins a una cambra il·luminada només per espelmes, on l’esperava un banquet opulent. La música suau i hipnotitzant semblava ressonar a cada racó del castell, i els ulls de la duquessa brillaven amb una llum sobrenatural.

Mentre la nit avançava, Meczyr va compartir històries de la seva immortalitat i li va oferir una copa de vi negre com la nit, que Onofre va beure sense dubtar. La duquessa es va apropar, els seus llavis rosant l’orella d’Onofre mentre li xiuxiuejava secrets i promeses d’una eternitat junts. En aquell instant, va sentir una punxada aguda al coll, seguida d’una sensació de calidesa i força inigualables.

El seu destí va canviar per sempre en aquella nit de foc i seducció. Convertit en vampir, Onofre de Dip es va veure condemnat a una vida eterna, marcada per la foscor i la sed de sang, però també per la potència i l’atractiu que Meczyr li havia atorgat. Amb els seus nous poders, va continuar la seva missió, però ja no era només un ambaixador del rei Jaume I; ara era un ésser de llegenda, una ombra que vagava entre els vius i els morts, amb una nova i aterridora majestuositat.